Amb un edifici poètic conegut i reconegut –tant de creació pròpia com de recreació amb la traducció de poetes de llengua anglesa-, Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014) és una de les veus indispensables en el panorama poètic català contemporani.
Compromesa amb la seva paraula de dona i de dona compromesa, la divisa amb què solia començar tots els recitals destil·la l’esperit del seu tarannà personal i literari: “Visc i torno / a reviure / cada poema, / cada paraula. / Estimo tant / la vida / que la faig meva / moltes vegades”, amb una poètica essencial fonamentada en el ritme intern de les paraules i la senzillesa concisa més contundent, és a dir: “en la poesia dic la meva veritat”.
Autora d’una dotzena de llibres, d’una trentena de títols traduïts i d’autotraduccions, Montserrat Abelló va viure la República, la Guerra i l’exili –com “unes vacances massa llargues” d’una vintena d’anys a Xile- i el retorn a Catalunya, l’any 1960, desitjosa de veure el seu país amb l’assoliment dels màxims drets socials, culturals i polítics. D’aquí arrenca, en primer lloc, la reivindicació feminista i, simultàniament, el seu catalanisme més ferm i cívic.
Els reconeixements a partir d’haver complert 80 anys van anar succeint-se amb les màximes distincions literàries del país. La seva presència regular en tot tipus d’actes i activitats literàries, la proximitat a les poetes de generacions més joves i, sobretot, la seva jovialitat i vitalitat personals, feien d’ella una persona estimada i propera a la conversa càlida.
El 29 d'agost del 2017 el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar commemorar el centenari del naixement de Montserrat Abelló i Soler. La Institució de les Lletres Catalanes i els hereus de Montserrat Abelló impulsen conjuntament l’Any Montserrat Abelló, amb la col·laboració d’altres entitats i institucions.